Page 62

Les Campanes

60 La introducció de la rellotgeria va suposar un renovat impuls en l'ús de les campanes. N'amplià la funció eclesiàstica i la dels tocs del pas del dia vinculats a les pràctiques religioses per a comptar les hores en el decurs de tota la jornada, la qual cosa va repercutir en els treballs i el règim de vida local. És a dir, amb el servei horari augmentaren les prestacions pràctiques de les campanes. Això va donar lloc a l'establiment de pactes de col·laboració entre les parròquies i els municipis, que en molts casos arriben fins al present i sota una casuística variada. En uns casos el comú de veïns pagava i mantenia el rellotge i l'església facilitava la campana, en d'altres la municipalitat també assumia el cost de les campanes destinades al rellotge, com succeeix a la catedral de Barcelona. Tanmateix, en altres llocs els ajuntaments varen construir una torre en un espai públic o bé una espadanya o campanar a la mateixa casa consistorial per assenyalar els tocs horaris de manera exclusiva. Alp, Castellfollit de la Roca, Queralbs, Sant Feliu de Guíxols o Sarrià de Ter en són clars exemples. En altres llocs es donen els dos casos, com a Girona, que d'ençà de 1388 es repartia les despeses dels sonadors amb el capítol i que en el s. XIX va instal·lar el rellotge a la casa de la ciutat. El tret més característic de la casa consistorial de Queralbs és la gràcia del seu rellotge i campanar d'espadanya. En el segle XIV, a manca de rellotge mecànic, els encarregats del servei a la seu de Girona mesuraven el temps amb els primitius rellotges de sorra o aigua. Aquest darrer sistema ja s'havia posat en funcionament al monestir de Ripoll al s. X. A Maçanet de la Selva en el s. XIV el claver tenia encarregada la tasca de tocar totes les hores. Des del s. XV es coneix l'existència de rellotge a Banyoles, i l'any 1582 els jurats de la vila varen atorgar "franquícia de capellà" a Gaspar Vilalba amb la condició de tenir cura de l'aparell públic. El dietari de l'obra del rellotge i la campana del castell de Perpinyà de l'any 1356 permet seguir tot el procés de


Les Campanes
To see the actual publication please follow the link above