46 E I personatge de "Quasimodo" creat per Víctor Hugo a la seva novel·la històrica Notre-Oame de Paris (1831) és el més famós dels campaners literaris. La catedral de Girona, però, també té el seu campaner de ficció, beneit, irat i luxuriós: Josafat, obra de l'escriptor, periodista i pintor Prudenci Bertrana (1867 -1941 ). Josafat va ser publicada el 1906 i va merèixer una recepció dura en els cenacles benpensants, per les situacions i descripcions de la narració amb elements de crítica a la clerecia i amb episodis de sexe. El campaner és presentat com un pagès de les Guilleries que, pres per un deliri místic, decideix fer-se capellà i es presenta al Seminari de Girona amb aquesta intenció. Escarnit per ser analfabet, se li confien tasques subalternes mentre intenta perseverar en l'aprenentatge més elemental amb convicció de sagristà. Una vegada que feia d'escolà es va enfrontar amb un republicà irreverent i li va esberlar la campaneta pel cap. Aquest incident va moure el clergat a cercar-li una ocupació. Se li va fer cobrir una baixa de campaner a la catedral. lnstaHat en una cel· la al mateix campanar viurà frisós en el seu estat cèlibe fins que l'atzar fa que rebi la visita de dues prostitutes: la Pepona i la Fineta. La primera havia estat objecte de les seves cobejances jovenívoles i la desitjava retrobar. L'altra, però, Escena de la representació de Josafat segons el muntatge que va realitzar el TEI de Sam Marçal en ocasió de la 25a. edició del Premi de Novef.la de Girona . ho impedirà monopolitzant la relació, que s'endinsa per viaranys de passió brutal i obsessiva. L'assassinat de la Fineta, en el desig insatisfet de la Pepona, és el desenllaç. Bertrana va començar a escriure als 35 anys, una vegada ensorrat el patrimoni familiar. Va compatibilitzar aquesta tasca amb la pintura i el periodisme, però sempre més va malviure. Essent director del periòdic republicà Ciutadania va patir un procés militar que el va conduir a l'empresonament per un article publicat al mitjà, del qual no va ser l'autor. Les hostilitats manifestades en contra d'ell varen provocar el seu exili barceloní, des del qual va dirigir L'Esquella de la Torratxa i La
Les Campanes
To see the actual publication please follow the link above