34 E ls arxius eclesiàstics custodien les consuetes parroquials i catedralícies que, redactades pels rectors i canonges, tenien com a missió compilar els costums i les pràctiques observades per les comunitats cristianes: celebracions, festivitats, ornaments i cerimonial. Atesa la seva naturalesa memorialística i la minuciositat i riquesa de les informacions que apleguen esdevenen unes fonts de primer ordre per a endinsarse en el coneixement sobre l'ús de les campanes amb motiu de cada acte i el detall de cadascun dels tocs prescrits. També sobre els detalls que envoltaven els drets i deures de l'ofici de campaner (o tiracordes). En aquest sentit cal citar els casos de la Consueta, i el Llibre de Antiquitats, de la Seu de València (ss. XV-XVI), la Consueta de sacristia del domer Mn. Joan Font de ciutat de Mallorca (s. XVI), o el Libre dels oficials majors y menors de la Seu de Barcelona y del que quiscun delis per rahó de son ofici deu saber (s. XVI) que han merescut una especial atenció. Pel que fa a les comarques de Girona l'any 1930 Pere Vayreda va publicar la Consueta de la església col·legiata secular de santa Maria de L/adó (s. XVII) i Josep Grahit en va donar a conèixer una de la catedral de Girona l'any 1948. Contemporàniament el professor Joaquim M. Puigvert i Roda de campanes del segle XV de l'església de Púbol. La litúrgia va utilitzar les rodes de campanetes en determinats oficis divins. A la Catalunya del Nord se 'n conserven 17 segons el cens fet per Roger Justafre (a Conflent, núm. 210, 1997). Solà ha estat l'historiador que més atenció ha prestat a aquests materials. Les primeres consuetes que va investigar varen ser les de Vilobí (1735- 191 O) i el seu treball Una parròquia catalana del segle XVIII a través de la seva consueta (Riudellots de la Selva) ha esdevingut una aportació de relleu a la historiografia catalana. Les consuetes d'Esponellà L'Arxiu Parroquial d'Esponellà conserva una consueta del s.
Les Campanes
To see the actual publication please follow the link above