92 E I terme de Torroella de Montgrí -~s un lloc excel-lent per conerxer una gran varietat de paisatges naturals que encara avui conserven bona part del seu encant. Un dels elements destacats d'aquest paisatge és el massís del Montgrí, un conjunt de muntanyes antigues calcàries amb una gran presència de coves i avencs i amb una alçada que no supera gairebé mai els 300 metres. Un massís típicament mediterrani perfumat per l'olor del romaní i la farigola, plantes que viuen enmig d'un sotabosc majoritari de garric. Entre els arbres domina avui el pi, reintroduït al Montgrí des de la fi del segle XIX, que conviu amb alguna taca d'alzinar. Les illes Medes, que constitueixen avui una reserva natural i que compten amb un dels paisatges subaquàtics de major diversitat i riquesa de la Mediterrània, són en realitat una continuació del Montgrí, i en èpoques reculades formaven un sol cos. A la banda sud del Montgrí, entre la muntanya Gran i les Maures, a l'anomenat coll de les Sorres, varen formar-se unes dunes continentals. Es tracta d'una gran acumulació de sorres portades per la tramuntana des de les platges de l'Alt Empordà. Les sorres varen amenaçar a la fi del segle XIX d'envair molts masos i camps de conreus, però van ser fixades entre la fi d'aquella centúria i l'inici del s. XX. El massís del Montgrí és un dels paisatges més emblemàtics del terme. Fins fa relativament poc temps, el riu Ter i les rieres que travessen la plana eren sovintejades pels torroellencs i estartidencs que hi anaven a pescar amb canya o enfila, i tal com comenten les persones grans, hom es podia emmirallar en les aigües. Avui, si bé s'estan produint millores mediambientals, el Ter continua malalt per l'excés d'abocaments al llarg del seu curs. Malgrat això, a les ribes del riu hi ha un bosc de ribera compost per salzes, oms, verns ... que, de tant en tant, ens deixa un tall de riu en el qual és possible veure
Torroella i Estartit
To see the actual publication please follow the link above