Les paraules i les coses

Amb el títol Les paraules i les coses, apleguem una selecció d'escrits d'estètica i filosofia de Josep Maria Capdevila, publicats en revistes i rotatius entre 1920 i 1930, amb la voluntat de donar a conèixer la faceta d'assagista del crític i filòsof olotí. Amb una formació clàssica molt sòlida, Capdevila discorre amb intel·ligència sobre els principis que fonamenten les coses de la vida i el valor que donem a les paraules que les representen.

Així, amb elegància, ens mostra la paradoxal fragilitat i perennitat dels mots: "les paraules moren, les columnes de marbre cauen; les pintures s'esborren: tot es perd. Les idees romanen sempre les mateixes, i l'art, servint-se d'aquells accidents esvanívols, va passant les imatges de les idees d'uns segles als altres, com una herència sagrada". Però la ploma se li torna incisiva quan denuncia l'estranyesa entre les paraules i les coses: "els artificis, les convencions, són una part íntima de la vida de l'ànima; ells són la forma per l'art; la forma per la moral; la llei pel dret; la paraula per la idea; la idea per la veritat. I sense elles la veritat és l'instint; la idea és un crit; el dret, una follia; la moral, una divagació; l'art, una embriaguesa".