Del taller a l'escola de dibuix

La recepció de l'art i l'arquitectura de la Catalunya d'època moderna (segles XVI-XVIII) ha estat marcada per una visió pejorativa sorgida de la fi del set-cents. Aquest llibre vol ser una contribució més a normalitzar la valoració de la pràctica artística d'una societat que maldava per obrir-se pas cap a la modernitat a través de les escoles i les acadèmies. Amb el Llibre de comptes de totas les feynas, de l'escultor Josep Barnoya Viñals (1752-1829), un manuscrit inèdit que documenta l'activitat d'aquest escultor entre els anys 1773 i 1816, els autors reconstrueixen l'univers humà i professional de la nissaga Barnoya. No ho fan, però, des del localisme, sinó que ho entenen com un extraordinari estudi de cas que els permet radiografiar el canviant món de l'art en general i de l'escultura en particular a la Catalunya del darrer terç del segle XVIII. La transcripció d'aquest manuscrit pràcticament únic i la detallada anàlisi de les obres conservades i documentades de l'obrador de Josep Barnoya són el fil d'Ariadna amb el qual els autors conviden el lector a obrir-se pas per les formes canviants de l'art de la segona meitat del segle XVIII, des del tardobarroc fins al neoclassicisme.