Els meus contemporanis

Homer deia que els déus mouen els fils del destí dels humans "perquè hi hagi cançons per als homes a néixer". Com Josep Pla o Domènec Guansé, Anglada va tenir cura de preservar de l'oblit alguns dels seus contemporanis: Vicent Andrés Estellés, Aurora Bertrana, Maria Aurèlia Capmany, Josep Carner, Joan Coromines, Salvador Espriu, Josep Vicenç Foix, Joan Fuster, Maria-Mercè Marçal, Miquel Martí i Pol, Eugenio Montale, Carme Montoriol, Manuel de Pedrolo, Josep Pla, Carles Riba, Iannis Ritsos, Mercè Rodoreda, Josep Maria de Sagarra, Joan Sales, Georges Simenon o Joan Vinyoli, entre molts d'altres. En qualitat de referent de tots els temps, dedicà també una atenció especial al seu admirat Jacint Verdaguer, "el poeta nacional dels Països Catalans". Anglada evoca aquestes il·lustres personalitats cíviques amb una gran generositat, respecte i delicadesa, conscient que, així, contribueix a crear una memòria col·lectiva.