Poemes

Aquesta Antologia es forma a partir de poemes de Montserrat Vayreda, en la major part inèdits, escrits durant el dilatat espai de sis dècades. Conté aquella poesia vivencial, descriptiva i acolorida, lligada a les impressions i als paisatges de la seva joventut. I també aquelles composicions de la maduresa vital i poètica.

Alguns poemes són com flaixos intermitents, breus i suggerents, sobre la bellesa intemporal i perenne que irradia el món vegetal, lluminós i vivificant, els fruits, els arbres, les flors... D'altres conviden a resseguir l'Empordà, la terra on Montserrat té clavada l'arrel, amb "l'olivera vetusta de soca recargolada", "els xiprers que cerquen la llum", "els plàtans urbans", els arbres, que "fit a fit miren els cels i aguanten la tramuntana", o bé aquelles contrades del paisatge garrotxí, de naturalesa ufanosa i harmònica, que formen part de la seva educació sentimental.

La reflexió sobre el pas del temps, la solitud, la mort, l'amistat, la indefensió dels éssers desvalguts o dels paisatges agredits, es fan presents també en aquests poemes, que reflecteixen una visió optimista i esperançada de la vida i es distingeixen per la seva precisió formal, pel joc subtil dels elements musicals, per l'espurna de fina ironia que destil·len alguns versos.