Peralada, talaia entre l'Albera i el mar. Mollet de Peralada, Pedret i Marzà

La zona estudiada sota el títol de Peralada, talaia entre l'Albera i el Mar ha estat una de les més importants de l'Edat Mitjana a l'Alt Empordà, amb la nissaga Rocabertí com a membres més destacats del territori.

A l'Edat Moderna va experimentar una davallada, en part causada per la proximitat amb la frontera, en part pel distanciament d'algunes de les nissagues més rellevants dels llocs d'origen.

És a mitjan segle XIX, després de la recuperació del Convent del Carme, per part dels nobles peraladencs, quan la comtal vila revifa l'economia local i la de les rodalies. Aquest impuls es manté i s'incrementa durant la segona meitat del segle XX, ara amb un membre de la burgesia barcelonina com a principal protagonista, Miquel Mateu.

L'arquitectura religiosa, rica i variada, disposa d'esglésies, esglesioles i ermites, repartides pels nuclis i veïnats. L'arquitectura militar que havia estat important en els municipis de Vilanova de la Muga i Marzà, encara avui, és notable a la vila de Peralada. Quant a l'arquitectura civil destaca el Castell comtal amb les seves col·leccions de mobiliari, d'objectes de vidre, pinacoteca, biblioteca, algunes procedents del llegat comtal i d'altres formades pel bibliòfil i col·leccionista Miquel Mateu.