TESTIMONI

data naixement: 28/01/1925

lloc naixement: Can Turbany (Vilobí d’Onyar)

PARES

PARE    nom: Pere Pujol Bosch (mas Roure de Brunyola)

            nascut  l’any 1888

            mort l’any 1981

Provenia d’una família masovera. No va arribar mai a ser propietari. No va anar a escola (analfabet).

MARE    nom: Joaquima Felip Genover (mas can Turbany de Vilobí)

            nascuda a                      l’any (principi del segle XX)

            morta a                         l’any 1983 (aprox.)

            Ocupació i trajectòria laboral

Provenia d’una família masovera. Era la pubilla i, per aquest motiu, la parella es trasllada a viure a can Turbany, la masoveria de la mare de l’entrevistat. Va anar a una escola de monjes.

GERMANS (4, comptant l’entrevistat, que és el segon fill de la parella)

            Nom: Lola (primer fill)

            nascut a                        l’any ?

            mort                             l’any ?

            Trajectòria laboral: va continuar vinculada a pagès.

             Nom: Lluís (tercer fill)

            nascut a                        l’any ?

            mort                             l’any ?

            Trajectòria laboral: va treballar a la construcció (paleta).

             Nom: Florèncio (quart fill)

            nascut a                        l’any ?

            mort                             l’any ?

Trajectòria laboral: mentre Josep (l’entrevistat) va estar a la mili, ell va fer-se càrrec del mas. Després no sabem a què es va dedicar.

MATRIMONI

Any del matrimoni: 1949

Edat del testimoni: 24

Nom: Montserrat Bayés Gilana.

Nascut/da a Font del Vidre (Vall Canera; municipi de Sils)     l’any ?

Família de procedència (explicar, si hi ha dades qui eren els pares, si tenien propietats, a què es dedicaven,...). Eren masovers.

Com es varen conèixer: a Vilobí, al ball.

FILLS

            Nom: Albert

            nascut l’any 56

            Trajectòria laboral: món de la construcció (paleta, camioner...).

            Nom: Margarida

            nascut l’any 50

            Trajectòria laboral: carnissera (no sabem si continua en actiu).

TRADICIÓ MASOVERA

Explicar amb cert detall la trajectòria dels avis i dels pares com a masovers, indicant els masos on havien viscut, les característiques, quan els varen deixar i per què, el nom dels propietaris.

No hi ha gaire informació al respecte, l’única cosa que se sap és que tant el pares com els avis eren masovers de la mateixa zona. Un dels aspectes a destacar és que la mare era pubilla i el pare, en casar-se’n, va anar a viure al mas de la dona.

L’entrevistat no va arribar mai a ser propietari (solament es fa una casa on hi viu ara).

Qui va heretar la masoveria dels pares?

Al ser el primer fill mascle va heretar la masoveria dels pares, que alhora l’havien heretat dels seus avis materns.

TRAJECTÒRIA LABORAL

Explicar amb detall la trajectòria laboral de l’entrevistat i del seu conjuge, indicant en el cas de les masoveries qui era el propietari (aquest punt s’indica al següent apartat) i els motius per deixar el mas

L’entrevistat no va treballar mai de mosso.

Va deixar un mas per passar a l’altre, perquè era molt més gran i la casa més confortable (tot i que al final també va haver un petit conflicte amb el propietari al deixar el mas a raó de qui tenia dret sobre el segon tall d’una userda plantada pel masover). Es va assabentar de l’oportunitat a través del seu cunyat, el qual va fer d’intermediari entre ell i el propietari. El propietari no els hi va exigir gairebé res per entrar al segon mas. Els tractes amb ambdós propietaris sempre van ser directes, sense intermediaris i laxes, deixaven fer força al masover.

El darrer mas el deixa abans de jubilar-se (li faltaven 9 o 10 anys). Aquesta “prejubilació” va estar motivada per la casa nova que s’havia fet amb el fill (tot i que no s’entén gaire això) i perquè l’amo volia explotar directament les terres del mas.

MASOVERIES

Mas Can Turbany (Vilobí d’Onyar)

No era un mas que destaqués pel seu bestiar (animals de tir -una euga-,  i 4 o 6 vaques, 6 porcs, aviram...). Malgrat això, en comercialitzava una part (especialment garrirns; també venien vedells, no feien llet per vendre).

30 vessanes de terra agrícola (de secà), 30 de bosc i un petit hort (es tracta, per tant, d’un mas petit). Bàsicament es conreava cereals i una mica de forratges (userda). Del bosc només podien treure llenya i estaven “obligats” a netejar-lo.

No contractaven personal assalariat.

Any d’entrada en el mas: 1925 (n.)

Any de sortida del mas: 1962 (aprox.)

Propietari: Josep Cobarsí (entrevistat en la primera fase).

Motiu de l’entrada: “hereda” la masoveria

Motiu de la sortida: recerca d’un mas amb terres i casa més gran.

Contracte per escrit (el contracte el va fer l’avi, i sembla que no es va actualitzar mai, ell no el va veure mai perquè el van robar).

Tipus de masoveria: A parts: el blat a terços, el blat de moro a quarts... Feien les parts i les portaven al propietari, que reunia tot el producte procedent d’altres masos i el venia.

Hi està com a fill fins a la mili, però després del servei militar (a l’edat de 21-22 anys) com a titular de l’explotació.

Mas Can Caballer (Estanyol; Bescanó)

petit hortet. Importància de l’arboricultura (avellaners, 30 o 40 v.) i amb plantacions poc habituals com les de melons (podien aprofitar-los com a forratge). Els avellaners ja els van trobar plantats; ells no van plantar-ne més.

Van continuar tenint unes poques de vaques (entre 10 o 12), però aquest cop de llet.

No contractaven personal assalariat.

Any d’entrada en el mas:1963 (aprox.)

Any de sortida del mas: 1981

Propietari: Enric Xifre (o Gifre; s’hauria d’escoltar la gravació).

Motiu de l’entrada: recerca d’un mas amb terres i casa més gran.

Motiu de la sortida: jubilació (però no queda clar).

Contracte per escrit, davant notari.

Tipus de masoveria: La terra anava a parts (avellanes a mitges, el blat a terços, el blat de moro a quarts...) i per la casa es pagava un arrendament fix en metàl·lic. Canvi en la forma de pagar la renda en comparació amb l’altre mas, ja que ell s’encarregava de comercialitzar la part seva i la del propietari amb un negociant que passava pel mas i, una vegada venut el producte, li donava els diners corresponents al propietari (amb un rebut que demostrés la transacció).  Pel que fa a la llet,  sembla ser que el propietari no tenia part, la venien directament a la Ram, que s’encarregava també de venir-la a buscar.

Van seguir engreixant porcs per vendre (pocs). Si n’hi havia 10, un era pel propietari i la resta pel masovers.

A diferència del primer mas, per Nadal es pagava un parell de pollastres i un parell de gallines.

Hi està com a titular de l’explotació.