Miralles Galup, Francesc _
València, 1848 - Barcelona , 1901
BIOGRAFIA _
Fill de pare valencià i de mare catalana amb ascendència francesa. De ben petit la seva família es traslladà a Barcelona, ciutat on passà la seva infantesa, on fou alumne del col·legi Valldemia de Mataró, i on inicià la seva formació artística sota el mestratge de Martí Alsina.
Als 18 anys es traslladà a París. Allí instal·là un taller de pintor, al boulevard Clichy (Montmartre). Amb el temps, Miralles s’acabà convertint en un gran artista, que rebia nombrosos encàrrecs. La seva obra més sol·licitada era els busts femenins, els quals eren molt cotitzats.
Miralles forma part d’un grup, juntament amb Paco Masriera i Romà Ribera, fora del reducte del fortunyisme, que treballava amb l’anomenada pintura d’asunto (un dels gèneres més típics de l’època). Ara bé, diu Francesc Fontbona que la pintura de Miralles és molt diferent a la d’aquests dos artistes perquè “malgrat tenir una formació d’inequívoca arrel realista –provinent del seu aprenentatge amb Martí Alsina– els seus olis, centrats en dames elegants i escenes pastorals (...), són pintats amb paleta clara i amb una lleu vibració impressionista”.
L’estil i la tònica de Francesc Miralles és més aviat francesa, principalment perquè va ser un dels primers pintors que va assimilar la paleta clara de l’època i el sentit perspicaç de la transmissió de la llum. Gairebé totes les seves obres són de gènere: sobretot retrats femenins i alguns paisatges.
Va obtenir nombrosos premis i distincions, com la medalla d’or de Montpellier, el 1885; la de plata a Dieppe, el 1875, i Angulema, el 1877.
BIBLIOGRAFIA _
RÀFOLS, J. F, Diccionario biográfico de artistas de Catalunya. Desde la época romana hasta nuestros días, ed. Millàn, Barcelona, 1953 (2 vol.).
FONTBONA, Francesc. Del Neoclassicisme a la restauració, 1808-1888, “Història de l’Art Català”, vol. VI, edicions 62, Barcelona, 1983, pàg. 130 i 235.