FONS D'ART_

BIOGRAFIA _

Va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Va prosseguir l'aprenentatge a París i sota el mestratge de Raphael Cöllin, durant cinc anys. Obrí un taller al Poble Sec de Barcelona, i va donar vida cultural al barri gràcies al seu interès per aquest món i per l'organització de tertúlies amb prohoms de l'univers cultural, com Verdaguer, Francesc Mateu, Peris Gener etc. També fou crític d’art a la revista Joventut.

Inicialment, es va preocupar per temes històrics, influït pel realisme del seu mestre Simó Gòmez. A la majoria de les seves obres, l'artista il·lumina molt el model i deixa el fons en penombra, cosa que, segons Fontbona, potenciava la figura i eliminava l’ambient. La seva obra va anar progressant d’un primer realisme a un idealisme fin de siècle, per influències d’aquest mestre, encara que va seguir interessat en la pintura d’història, les escenes costumistes i els retrats, sobretot els infantils. Una altra temàtica amb la qual va treballar fou la mitològica. Durant el seu període de maduresa, iniciat vers l’any 1885, l’art de Brull es caracteritza pel sentimentalisme, la tendresa i una inspiració melancòlica. L’autor defineix el seu art com realisme anecdòtic.

Va exposar en mostres col·lectives a Madrid i Barcelona, i a l’estranger, a París i Londres. A Madrid va aconseguir medalles condecoratives els anys 1892, 1895, 1897 i 1899, i a Barcelona va obtenir distincions els anys 1984, 1896, 1898, 1907 i 1911. Fou Medalla de tercera Categoria a l’Exposició Universal de París de 1900 i comendador de l'Orde d’Alfons XII l’any 1904.

OBRES _

BIBLIOGRAFIA _

RÀFOLS, J. F, Diccionario biográfico de artistas de Catalunya. Desde la época romana hasta nuestros días,

FONTBONA, Francesc. Del Neoclassicisme a la restauració. Història de l’Art Català, vol. VI, edicions 62, Barcelona, 1983, pàg. 143 i 292.