FONS D'ART_

BIOGRAFIA _

Membre d’una família de l’aristocràcia rural, es comprometé amb el carlisme del seu entorn immediat, de conviccions sòlides i profundes. De jove fou ajudant del general Tristany, i va formar part de l’estat major del general Savalls durant la tercera guerra carlina (1872-1876). El resultat del conflicte va forçar-lo a l’exili, i el 1875 s’instal·là a Seta amb el seu germà Joaquim, també pintor, i el també pintor i narrador Josep Berga i Boix.

Durant 1877 i 1878 va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. L'any anterior, el 1876, havia estat alumne del taller parisenc de Gérome i col·laborà en alguns dels paisatges del seu germà Joaquim Vayreda. El 1878 s’instal·là definitivament a Olot, on s’integrà en les activitats del Cercle Artístic de l’Escola de Dibuix, i s’incorporà a la indústria d’imatgeria religiosa El Arte Cristiano, creada el 1880 pel seu germà Joaquim i per Josep Berga Boix, i de la qual va ser director a partir del 1894.

Fou un element clau del Centre Catalanista d’Olot, entitat patrocinadora d’un certamen literari anual i amb un òrgan de premsa, L’Olotí, del qual Marià Vayreda era ànima i col·laborador habitual. La seva trajectòria literària s’inicià el 1890, amb una etapa de tempteig dedicada a la narrativa breu que a partir del 1895 va donar pas a la participació en diversos certàmens i a una creixent projecció pública.

Quan el 1898 va aparèixer Records de la darrera carlinada, Vayreda es va convertir en un dels prosistes més apreciats del seu temps. Posteriorment va publicar les novel·les Sang nova i La punyalada.
La vinculació de Marià Vayreda amb les plataformes de la Renaixença va comprometre la seva immediata posteritat com a narrador.

OBRES _

BIBLIOGRAFIA _

Referent al Paisatgisme a Catalunya
FONTBONA, Francesc i MANET, Ramon. El paisatgisme a Catalunya. Edicions Destino, Barcelona, 1979.

FONTBONA, Francesc. Del Neoclassicisme a la restauració. Història de l’Art Català, vol. VI, edicions 62, Barcelona, 1983.

GUDIOL, J.M; ALCOLEA, S; CIRLOT, J.E. Historia de la pintura en Cataluña. Ed. Tecnos, Madrid, 1956

JARDÍ, Enric. Història de les Arts Plàstiques a Catalunya en el darrer segle. Ed. Moll, Palma de Mallorca, 1979.

L’època dels “artistes”. Modernisme/Noucentisme. Ajuntament de Girona, Girona, 1991.

OLIVA, Miquel. “Las exposiciones de pintura de finales del s. XIX”, Revista de Girona, núm. 32, 1965, pàgs. 33-43.

PLA, Joaquim. Catálogo de las obras de pintura y escultura existentes en el Museo Provincial de Gerona. Edit. Talleres Dalmau Carles Pla, S.A., Girona, 1932.

Referent a l’Escola d’Olot
Catàleg exposició “L’escola d’Olot. J. Berga, J.Vayreda, M.Mayreda”, organitzada per La Caixa i pel Museu Comarcal de la Garrotxa. Olot, del 19 de febrer al 12 d’abril de 1993.

FAGES DE CLIMENT, Carles. “Entorn de l’escola dita d’Olot”. La Nova Revista, núm. 5, 1927, pàg. 89-91.

NOGUÉ, Joan, Una lectura geogràfico-humanista del paisatge de la Garrotxa. Col·legi Universitari de Girona, Diputació de Girona.