FONS D'ART_

BIOGRAFIA _

Els primers anys de la seva carrera va treballar al taller d’estatuària religiosa dels germans Vayreda, a Olot. A la mateixa ciutat també es va formar amb Josep Berga i Boix, amb qui adquirí un gran domini del dibuix i l’escultura. A més, cursà estudis a París i a Roma fins al 1893. Va ser membre de les acadèmies de Belles Arts de Barcelona i de Madrid.

Ben aviat va destacar pel seu realisme idealista, el qual va anar tendint al modernisme. Dins aquesta estètica realitzà les seves obres més conegudes, que el convertiren en un dels escultors més representatius d'aquest moviment. L'any 1906 s'establí a Madrid, ciutat en la qual, en contacte amb l'art oficial, la seva obra fou absorbida per un realisme més tradicional.

Les seves peces es caracteritzen per un estil amb una gran força expressiva, i van marcar un punt d'inflexió en l'evolució artística del país, en una època de decadentisme escultòric acusat.

Els temes més recurrents en la seva escultura són el retrat i l'estatuària religiosa, tot i que també va dur a terme nombrosos monuments a l'Estat espanyol i a Amèrica del Sud. 

OBRES _

BIBLIOGRAFIA _

Ferrés Lahoz, Pilar. Miquel Blay i Fàbrega (1866-1936). Girona: Editorial Llibres de Batet, 2004. 

Ferrés Lahoz, Pilar. Miquel Blay i Fàbrega (1866-1936). Els anys a París (Catàleg Exposició). Terrassa: Centre Cultural, Fundació Caixa Terrassa., 2005.