FONS D'ART_

BIOGRAFIA _

Estudià batxillerat a Girona i inicià els estudis d’enginyeria industrial, que abandonà aviat per incorporar-se als estudis artístics a l’Escola Llotja de Barcelona, l’any 1885. El 1890 tornà a Girona, on es va casar amb Neus Salazar. En aquesta ciutat va obrir una acadèmia de pintura, en la qual compaginava l’ensenyament amb la pintura de retrats.

Posteriorment, abandonà la pintura, i el 1902 entrà a la redacció de la revista conservadora Vida, que recollia els aspectes més significatius del modernisme. També participà en l’organització dels Jocs Florals. Els anys següents va escriure obres com Tard (1903), Josafat (1906) o Nàufrags (1906). Aquesta darrera novel·la li valgué el reconeixement ciutadà.

En la mateixa època ocupà el càrrec de director del diari republicà Ciudadanía, fins que fou acomiadat i engarjolat per un article que hi publicà. Com a conseqüència d’aquests fets es traslladà a Barcelona el 1911.
Allà va dirigir, en unes condicions de treball molt precàries, els setmanaris satírics L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia, alhora que col·laborava en altres revistes, com El Poble Català i Iberia.

En un període dominat pel noucentisme, Bertrana, com tants altres artistes modernistes, va patir una frustrant marginació. Tot i la seva prolífica tasca literària, que abraçà temàtiques i gèneres ben diferents –l’humor, la novel·la psicològica, el món animal, la producció periodística, etc.–, mai no abandonà les classes de pintura que impartia a l’Escola del Bosc de l’Ajuntament de Barcelona, a Montjuïc.

La seva tasca periodística es publicà a diversos diaris, com La Publicitat i La Veu de Catalunya. El 1925 obtingué un gran èxit amb la novel·la Jo! Memòries d’un metge filòsof. Escrigué també una trilogia de caràcter autobiogràfic: Entre la terra i els núvols (1931-1948).

OBRES _

BIBLIOGRAFIA _

RÀFOLS, J. F, Diccionario biográfico de artistas de Catalunya. Desde la época romana hasta nuestros días, ed. Millán, Barcelona, 1951 (1 vol.).

FONTBONA, Francesc, MIRALLES, Francesc, Del modernisme al noucentisme, 1888-1917, vol. VII, edicions 62, Barcelona, 1996, pàg. 271.

VVAA Dossier. Prudenci Bertrana, entre dos aniversaris. Revista de Girona, 154 (1992) p. 53-71

PORTELL, Carmina, La marxa de Girona de Prudenci Bertrana, Revista de Girona, núm. 135, pàg. 78 -79 iss.

Catàleg de l’exposició Prudenci Bertrana i la seva època. Fundació Caixa de Barcelona.

Catàleg de l’exposició Prudenci Bertrana, La presó de l’ànima, Diputació de Girona