Arbre característic dels ambients de ribera de la terra baixa i les àrees litorals, on suporta fortes condicions d'aridesa i salinitat. És per aquest motiu que hom considera el tamariu com un dels arbres més característics de les zones d'aiguamoll.

Amb una alçada rarament superior als 5-6 m -sovint el trobem en estat arbustiu-, aquesta espècie es reconeix per les seves fulles diminutes damunt unes branques molt primes, la qual cosa dóna a l'arbre un permanent aspecte esfilagarsat, en ocasions com si s'hagués mort. En arribar la primavera floreix donant lloc a una mena d'espigues ocràcies.

A les nostres comarques el tamariu és ben representat a les zones marjalenques de l'Alt i el Baix Empordà, així com al curs baix de tots els corrents d'aigua, siguin quines siguin les seves dimensions.