La crisi global de l’accés a l’aigua

L’Organització Meteorològica Mundial (OMM) va presentar el passat 5 d’octubre a Ginebra un informe sobre l’estat dels sistemes climàtics relacionats amb l’aigua. L’informe alerta que hi ha un alt risc que una crisi global per l’accés als recursos hídrics estigui cada cop més a prop. La intensificació dels desastres naturals derivats de l’escalfament global i els canvis en els patrons de pluja en els cinc continents en son les principals causes.

232

Imatge 1 L’escalfament general de la Terra genera un increment planetari de les temperatures de les masses d’aire i d’aigua. Aquests canvis modifiquen els principals corrents oceànics i generen canvis importants de circulació dels corrents marins, que afecten els continents per la consegüent modificació del clima que comporta la modificació dels patrons meteorològics locals que afecten la nostra forma de vida. Foto: Exit Design, S.L. (Miquel Ventura Monsó)

La ciència apunta que el nombre de persones afectades per l’anomenat estrès hídric, o dificultat per accedir a l’aigua, augmentarà considerablement pel creixement de la població mundial i perquè cada vegada, tal com ja s’ha comentat abans, hi haurà menys recursos hídrics per explotar. D’acord amb les xifres esmentades en l’informe de l’OMM, 3.600 milions de persones van tenir un difícil accés a l'aigua almenys un mes a l’any en 2018, i la es preveu que aquesta xifra superarà els 5.000 milions d’aquí al 2050.

És en aquest context que l’OMM ha constatat que el món no està preparat per a aquesta situació, perquè els sistemes de gestió, vigilància, predicció i d’alerta dels riscos associats a l’aigua no existeixen o són inadequats en el 60 % dels 187 estats membres de l’organisme científic de les Nacions Unides.

Petteri Taalas, secretari general de l’OMM, en la presentació de l’informe va dir el següent: «L’augment de les temperatures està generant canvis en les precipitacions a escala mundial i regional, el que ha donat lloc a variacions en la distribució de les pluges i ha afectat la disponibilitat de l’aigua al medi, i per tant hi ha menys disponibilitat d’aquest recurs per a les explotacions agrícoles; això repercuteix en la seguretat alimentària, la salut i el benestar dels éssers humans». Durant la seva intervenció va destacar que durant el 2020 i el 2021 s’han enregistrat molts fenòmens hídrics extrems, com ara pluges intenses que han causat inundacions massives al Japó, la Xina, Indonèsia, Nepal, Pakistan, l’Índia i Europa, i que han deixat morts i han provocat pèrdues materials incalculables i situacions de crisi que han empès milions de persones a desplaçaments forçosos.

232

Imatge 2 La temperatura mitjana de les masses d’aigua costaneres de la Mediterrània s’ha incrementat en 1,5 graus en els darrers 50 anys. Aquesta acumulació d’energia en forma de calor provoca que els temporals de llevant estacionals siguin cada cop més intensos i destructius. Foto: Exit Design, S.L. (Miquel Ventura Monsó)

Per altra banda, Petteri Taalas també va destacar la disminució dels dipòsits d’aigua continental (la suma de tota l’aigua que es troba a la superfície terrestre i a sota d’aquesta), un procés que s’ha incrementat en les últimes dues dècades i que ha estat extremadament greu en les glaceres de les muntanyes, amb una disminució generalitzada de la quantitat de neu enregistrada. També és especialment greu el que ha passat a l’Antàrtida, al pol Nord i a Groenlàndia, on hi s’ha produït una pèrdua neta massiva de gel anual que fa témer els pitjors escenaris. La situació és greu si es considera que només el 0,5 % dels recursos hídrics del planeta són aigua dolça disponible i aprofitable.

Les previsions són que aquesta situació continuarà en els propers anys i dècades a causa dels elevats nivells de diòxid de carboni i d’altres gasos d’efecte hivernacle presents a l’atmosfera, i l’efecte negatiu que això tindrà en el canvi climàtic.

3.1 Cal actuar. Ara!

L’informe també indica que en els últims 20 anys s’ha incrementat la freqüència dels perills hidrològics. Des de l’any 2000 s’ha observat un augment del 134 % dels desastres relacionats amb les crescudes de rius i rieres, en comparació amb les dues al continent asiàtic. Per altra banda, el nombre de sequeres i la durada d’aquests fenòmens també van augmentar un 29 % en el mateix període, i a l’Àfrica és on van tenir un cost humà més alt.

És evident que cal millorar la gestió dels recursos hídrics, la vigilància i els sistemes primaris d’alerta per fer front a l’augment dels perills relacionats amb l’aigua i de l’estrès hídric. Es preveu que el nombre de persones afectades per l’estrès hídric s’elevarà considerablement, el que es veurà exacerbat pel creixement de la població i la disminució dels recursos hídrics disponibles. No obstant això, d’acord amb un nou informe elaborat per diversos organismes (UN, UICN, l’Agència Europea del Medi Ambient i la Universitat de Cambridge) els sistemes de gestió, vigilància, predicció i alerta primerenca són fragmentats i inadequats, i els esforços desplegats a escala mundial en matèria de finançament climàtic resulten insuficients.

En l’Informe sobre l’estat dels serveis climàtics en 2021, en el cas de l’aigua com a recurs es destaca la necessitat de prendre mesures urgents orientades a millorar la gestió cooperativa dels recursos hídrics, a adoptar polítiques integrades sobre l’aigua i el clima i a incrementar les inversions en aquest preuat bé que sustenta tots els objectius en matèria de desenvolupament sostenible, adaptació al canvi climàtic i reducció de riscos.

«L’augment de les temperatures està generant canvis en les precipitacions a escala mundial i regional, el que ha donat lloc a variacions en la distribució de les pluges i les estacions agrícoles, amb importants repercussions en la seguretat alimentària, així com en la salut i el benestar dels éssers humans», va afirmar el professor Petteri Taalas, secretari general de l’OMM.

No obstant això, les greus pertorbacions provocades per les inundacions no es van limitar als països en desenvolupament. A Europa, les catastròfiques inundacions a Alemanya van ocasionar morts i danys generalitzats.

Finalment, les tendències dels dipòsits d’aigua continental dels últims 20 anys (2002-2021) indiquen una pèrdua important de masses d’aigua en aquest període. Aquestes zones són les més afectades pel canvi climàtic o les activitats humanes, excloses Groenlàndia i l’Antàrtida, que no s’inclouen al mapa pel fet que les tendències de pèrdua de masses d’aigua en aquests llocs són tan elevades que releguen a un segon pla les tendències d’altres masses d’aigües continentals.

D’acord amb les xifres esmentades en l’informe, 3 600 milions de persones van tenir un accés inadequat a l’aigua, com a mínim, un mes a l’any en 2018. Es preveu que aquesta xifra superarà els 5.000 milions d’aquí a 2050.

En els últims 20 anys, els dipòsits d’aigua continental (la suma de tota l’aigua que es troba a sobre i a sota de la superfície terrestre, amb inclusió de la humitat de la terra, la neu i el gel) s’han reduït a un ritme d’1 cm per any. Les majors pèrdues s’estan produint a l’Antàrtida i a Groenlàndia. No obstant això, molts llocs amb alta densitat de població en latituds més baixes estan registrant pèrdues considerables d’aigua en zones que, tradicionalment, han estat fonts d’abastament d’aigua, el que porta aparellades importants conseqüències per a la seguretat.

La manca d’aigua contínua és un dels principals motius de preocupació per a moltes nacions del món, especialment per a l’Àfrica, l’Índia i, entre d’altres països, la Xina. Més de 2.400 milions de persones viuen en països que pateixen estrès hídric i no tenen un subministrament d’aigua potable i serveis de sanejament. En aquest context i recordant altres publicacions que s’han fet en anteriors butlletins del projecte PECT «Girona, regió sensible a l’aigua», es tracta d’un dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS 6): té el propòsit de «garantir la disponibilitat i la gestió sostenible de l’aigua, i el sanejament per a tothom». Les finalitats d’aquest ODS cobreixen tant els aspectes del cicle de l’aigua com els sistemes de sanejament. Atès que l'aigua és un element crucial en moltes esferes de la vida humana, la consecució d’aquest ODS contribuirà al progrés d’altres, principalment els relacionats amb la salut, l’educació, el creixement econòmic i el medi ambient.

El present informe, del qual hem presentat un resum, ha estat coordinat per l’OMM i inclou les aportacions de més de 20 organitzacions internacionals, organismes per al desenvolupament i institucions científiques.

Per saber-ne més: