De bon matí el gall ja canta a Can Catasques. La pagesa s’arromanga i de mica en mica, sense mandra, va fent totes les tasques. No para de xerrar i ens explica que una vaca un dia tenia mandra, que l’Hortènsia i en Celdoni no podien arrencar un nap i que la Naps i la Cols són dues cabres llamineres que es toquen el nas. Entre salts de cabres, neix l’amistat. Són pla més macos els camps i els prats sense tanques ni filats.