Fem endreça d’un armari on apareixen, per sorpresa, dolents amagats, barrejats enmig dels calçotets, les samarretes i les cintes de les trenes. D’on s’han escapat? Dolents, més que dolents, dins els armaris no us hi volem! Fooora! No som del tot bons ni del tot dolents. Solem ser bons i dolents alhora.
Fa trenta anys que conto contes arreu, amb la mateixa il·lusió que el primer dia, i no me’n canso.