És sabut que l’Alma sempre viatja amb titelles; la majoria són d’allò més curiosos i sovint busquen passar-ho d’allò més bé. Per això, en aquesta ocasió han demanat a la seva amiga que els ensenyi l’art de la poesia. Així comença una descoberta poètica plena de paraules, imatges, jocs i històries menudes plenes de rimes per engrescar futurs poetes novells.
Alma i la Mar de Contes es va crear l’any 2003 a la Garrotxa amb la intenció de produir i vendre espectacles dirigits al públic familiar. Durant més de vint anys, els espectacles han viatjat per Catalunya i han visitat teatres, centres cívics, biblioteques, escoles, places, mercats, fires... A cada espectacle, sigui de petit o gran format, l’Alma utilitza l’art de la paraula, la interpretació, els contes i els titelles per connectar amb el públic i transmetre els missatges que les històries contenen. Les actuacions estan plenes d’humor, simpatia i sensibilitat, i les històries que explica són d’allò més diverses. Durant la seva trajectòria va tenir la sort de formar-se com a actriu a l’Estudi Nancy Tuñón de Barcelona. També, amb el guiatge de Francisco Nieto (fill) «Quico» i Francisco Nieto (pare) «Zongo», va aprendre la tècnica del titella de guant. Més tard, va fer classes de tota mena, com ara: Educació de la veu i cant, amb Kim Nomen (Olot), Dansa contemporània, amb Eva Durban (Olot), Clown, amb Claret Papiol (Girona), Clown, amb Pep Vila (Girona), Manipulació i interpretació de titelles de fil (Marionetàrium Tibidabo, Barcelona); Tècnica Alexander, amb Xavier Ortiz (Barcelona); Sensibilització i treball de veu, amb Josep Lluís Moreno (Barcelona); Taller coreogràfic, amb Núria Català (Barcelona). Compaginant aquestes actuacions, va col·laborar amb altres espectacles com Angeleta, de la companyia Tactilicuä (2019), La Nuvolina, de la companyia Pescallunes (2010). Va fer visites teatralitzades al Museu d’Història de Girona i a les runes ibèriques d’Ullastret amb la companyia Debòlit Teatre (2006-2012). Des de l’any 2015, participa en el Biberó Rock Festival, que es duu a terme a la casa de colònies de Can Joval. Però l’aprenentatge més interessant l’ha trobat en la suma de públics que l’han acompanyat en les seves actuacions. A tots ells, els està molt agraïda perquè han estat, sens dubte, els seus millors mestres.