DeziroAgo tracta de la voluntat, o la necessitat, de fer un món més bonic. En ple segle XXI, la humanitat es troba en un moment ple d’incerteses i qüestions que cal afrontar de forma immediata: el canvi climàtic, les crisis de refugiats arreu del món, les guerres, el col·lapse del sistema capitalista, l’ús de notícies falses per controlar l’opinió pública, o la persistència de rols i estructures patriarcals, entre d’altres. DeziroAgo posa de manifest com totes aquestes problemàtiques, més enllà de ser grans titulars o estadístiques, afecten persones individuals que les pateixen en pròpia pell veient-se privades dels drets humans més bàsics. Són realitats que tots coneixem, que hem sentit a les notícies i, probablement, no ens deixen indiferents, i desitjaríem (deziro) un món millor i més just. Malauradament, aquest primer impuls humà es veu anestesiat, sovint, per l’individualisme i infantilisme que es propicia des de fenòmens com les xarxes socials i el consumisme. L’espectacle vol ser un crit a l’acció (ago) col·lectiva i a la mobilització social. Un cant a l’esperança i al retrobament del «jo» en relació amb el «tots» com a únic camí compartit per superar els grans reptes del segle XXI.