Teatre
Apte per a biblioteques
Públic familiar
A la tardor hi ha dites a muntó, i per això l’Alma ha escollit quatre dites per a aquests quatre contes. A Mantingueu net el cor, a la ciutat quan arriba la tardor els escombriaires tenen molta feina a treure fulles, però no els molesta, perquè és la natura que les porta. Però els carrers no són bruts només de fulles, i és que la gent no té miraments i llença escombraries a dojo... A La fulla que volia volar, un dia de tardor una fulla es mirava tristament com les seves companyes anaven assecant-se i caient a terra. Ella no volia acabar així, desitjava sortir volant i viatjar entre els núvols... A El poble dels mitjons desaparellats, l’Oriol era un nen amb molta imaginació i és per això que la foscor l’espantava, ja que era capaç d’imaginar ulls i monstres al seu voltant. Una nit, després que la mare l’ajudés a dormir, es va despertar perquè un estrany soroll venia de la seva paperera... A El caragol i l’herba de poniol Patum era un caragol molt golafre i alhora molt tafaner. Feia temps que volia trobar el forat on vivia el sol. Un dia, després de molts dies i nits arrossegant-se buscant el forat, es va aturar cansat i amb molt mal de panxa...
Alma i la Mar de Contes es va crear l’any 2003 a la Garrotxa amb la intenció de produir i vendre espectacles dirigits al públic familiar. Durant més de vint anys, els espectacles han viatjat per Catalunya i han visitat teatres, centres cívics, biblioteques, escoles, places, mercats, fires... A cada espectacle, sigui de petit o gran format, l’Alma utilitza l’art de la paraula, la interpretació, els contes i els titelles per connectar amb el públic i transmetre els missatges que les històries contenen. Les actuacions estan plenes d’humor, simpatia i sensibilitat, i les històries que explica són d’allò més diverses. Durant la seva trajectòria va tenir la sort de formar-se com a actriu a l’Estudi Nancy Tuñón de Barcelona. També, amb el guiatge de Francisco Nieto (fill) «Quico» i Francisco Nieto (pare) «Zongo», va aprendre la tècnica del titella de guant. Més tard, va fer classes de tota mena, com ara: Educació de la veu i cant, amb Kim Nomen (Olot), Dansa contemporània, amb Eva Durban (Olot), Clown, amb Claret Papiol (Girona), Clown, amb Pep Vila (Girona), Manipulació i interpretació de titelles de fil (Marionetàrium Tibidabo, Barcelona); Tècnica Alexander, amb Xavier Ortiz (Barcelona); Sensibilització i treball de veu, amb Josep Lluís Moreno (Barcelona); Taller coreogràfic, amb Núria Català (Barcelona). Compaginant aquestes actuacions, va col·laborar amb altres espectacles com Angeleta, de la companyia Tactilicuä (2019), La Nuvolina, de la companyia Pescallunes (2010). Va fer visites teatralitzades al Museu d’Història de Girona i a les runes ibèriques d’Ullastret amb la companyia Debòlit Teatre (2006-2012). Des de l’any 2015, participa en el Biberó Rock Festival, que es duu a terme a la casa de colònies de Can Joval. Però l’aprenentatge més interessant l’ha trobat en la suma de públics que l’han acompanyat en les seves actuacions. A tots ells, els està molt agraïda perquè han estat, sens dubte, els seus millors mestres.
