«Crido, des de la meva veu, la de la Muntanya. Canto en honor seu, per guardar-li la màgia. Sentir com xiula cada estació, i caminar amb la boira, endevinar un gegant allà al turó i on es banya la goja. Un drac, un follet i un minairó, la serp, el diable i jo. Crido des de la meva veu, la de la Muntanya». Amb aquest poema cantat comença aquesta sessió plena de símbols i personatges que han habitat ?i habiten!? les muntanyes catalanes. Us proposem un viatge al cor de les nostres terres per assaborir el llegat mitològic que les habita i els dona veu. Les veus de la Muntanya és el recull d’alguns d’aquests personatges antics que han sabut fer de la muntanya un espai llegendari. Explicarem històries de goges, de follets i bruixes, de gegants i dimonis, en coneixerem els caus i les cases, els desitjos i els embolics, per, tot seguit, passar a il·lustrar-los i fer-nos-els a mida. Tot plegat, un discurs inspirador i ecologista per començar a cuidar no només la muntanya, sinó també tota la seva màgia, que és, ni més ni menys, que la nostra pròpia màgia.
L’hivernacle és un símbol de cura per al qui necessita desenvolupar-se a resguard. La cura i el respecte pel propi procés són elements bàsics d’aquest projecte que Marta Masó, una flor d’hivernacle de cap a peus (o d’arrels a pètals), ha fet realitat: un espai que dona aixopluc als talents delicats. Filòloga, educadora social, mestra i documentalista, la Marta es disposa a fer una recerca sobre l’autenticitat dels mots i la seva capacitat per suggerir, crear i acompanyar les persones. D’aquí neix la proposta d’activitats del Plantaparaules, de les llavors de vida, carregades de potència i de tantes formes i arrels possibles com testos vulguem omplir.