L’Amàlia s’ha calçat una sandàlia al peu dret, i a l’esquerra una espardenya. L’Amèlia ha pres una capsa de fotografies i un plec de poesies. L’Emília ha pres el llibre de família amb els noms de germans i germanes. Totes tres s’encaminen al bosc on trafiquen fats i fades, que de les males notes en fan música, dels malsons aventures i de carbasses carrosses.
Fa trenta anys que conto contes arreu, amb la mateixa il·lusió que el primer dia, i no me’n canso.