Prop d’on s’aixeca avui la vila de Llançà s’emplaçava l’antiga ciutat de Deciana, fundada l’any 218 aC., propera a la via romana que en el Rosselló es bifurcava i travessava els Pirineus pels colls de la Massana i el Portús. Després de la destrucció d’Empúries, per Hasting i els seus normands l’any 862, els habitants de les costes de l’Empordà, per por de les incursions dels pirates sarracens, es desplacen de la costa cap a l’interior. D’aquesta manera, Llançà va ser aixecada prop del mar però quasi totalment amagada. En els pergamins del segle X de Sant Pere de Rodes s’anomena sovint el nom de Vall Lanciana o Vall Lanciani, que recorda el vell nom de Deciana, del qual es creu que va derivar l’actual Llançà. El 1793, quan els francesos van voler agafar Roses, van ser vençuts a Llançà. Com a record de tot aquest passat històric només resten l’Església parroquial barroca del s. XVIII i la Torre romànica del s. XIII o XIV. Aquests dos monuments estan enclavats a la Plaça Major de la vila. El 1870 es va plantar l’Arbre de la Llibertat per expressar el sentit democràtic de la vila. El nucli antic es va organitzar a l’entorn de l’església parroquial i estava delimitat per tres carrers: Dins la Vila, Major i Església. Al Port de Llançà hi havia cases velles de pescadors que han estat reformades i, actualment, ha esdevingut centre turístic i residencial. Dels anys 60 ençà el turisme ha suposat per a la vila un fort creixement urbà i demogràfic que, de retruc, ha dinamitzat i transformat el municipi. La web de Turisme de Llançà ofereix una ampla gamma de recursos per gaudir del municipi: senderisme, experiències familiars, gastronòmiques i culturals, platja i natura, entre altres. NOTES DE L’AGENDA CULTURAL: Les dates d’inici i fi d’aquest article no són rellevants. La informació sobre l’espai i la geolocalització al mapa són merament orientatives ja que l’activitat no és presencial.
