Els Aiguamolls de l’Empordà són una de les principals zones humides de Catalunya, juntament amb els deltes de l’Ebre i el Llobregat. Es troben situats a la plana empordanesa, entre les desembocadures dels rius Fluvià i Muga, en un espai caracteritzat pels cursos fluvials actuals, les antigues desembocadures dels rius i els sistemes de canalització i rec dels conreus que històricament s’han donat en aquest lloc ric en aigua dolça. El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà va ser creat el 28 d’octubre de 1983 mitjançant la Llei 23/1983, de declaració de paratges naturals d’interès nacional i de reserves integrals zoològiques i botàniques dels Aiguamolls de l’Empordà. El 17 d’abril de 1984 s’aprova el Decret 136/1984, de desplegament de la Llei 21/1983. Està situat dins la badia de Roses, a la comarca de l’Alt Empordà i a la província de Girona i té una extensió de 4.722,7 hectàrees. Inclou 824,54 hectàrees de reserves naturals integrals (Els Estanys, Les Llacunes i l’Illa de Caramany) i 9,28 hectàrees de la reserva natural parcial Illa de Caramany. NOTES DE L’AGENDA CULTURAL: La data d’aquest article és irrellevant Les dades sobre l’espai i la geolocalització al mapa són merament orientatives, ja que l’activitat no és presencial
