Entre la terra i el mar, el Cap de Creus és un espai de gran bellesa, dotat d’una configuració geològica singular, amb estructures i afloraments que formen un conjunt únic al món. L’efecte de la tramuntana ha fet que apareguin formes d’erosió capricioses i ha transformat el paisatge d’una manera molt especial. El 1985, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals. Amb aquesta llei també es va crear i regular un nou instrument de protecció: el Pla d’espais d’interès natural (PEIN). L’any 1992 es va publicar el decret mitjançant el qual s’aprovava el Pla d’espais d’interès natural (Decret 328/1992, de 14 de desembre). El PEIN va establir una xarxa de 144 espais. L’espai del cap de Creus va quedar definit amb una superfície terrestre de 8.769,5 ha més l’espai marí limítrof. El mes de març de 1996, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (avui DAAM) i el Departament de Medi Ambient van redactar un avantprojecte de llei de protecció del cap de Creus. Aquest document es va transformar en la Llei 4/1998, de 12 de març, de protecció del cap de Creus. NOTES DE L’AGENDA CULTURAL: La data d’aquest article és irrellevant Les dades sobre l’espai i la geolocalització al mapa són merament orientatives, ja que l’activitat no és presencial
