L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-1940) és probablement el projecte de recol·lecció folklòrica més ambiciós dut a terme en la història catalana. Va ser impulsat pel mecenes cultural Rafael Patxot i Jubert amb el suport de l’Orfeó Català, l’any 1922. L’objectiu principal era recuperar, estudiar i retornar al poble català el seu propi corpus musical. L’exposició és una síntesi de la convulsa història d’aquest gran projecte: la seva gènesi, característiques i evolució, el seu trencament en esclatar la guerra i, finalment, la recuperació dels materials gràcies a la mediació de Mn. Josep Massot i Muntaner -monjobenedictí, filòleg, historiador, assagistacatalà i director de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, traspassat recentment- amb la família Patxot l’any 1991. La perspectiva amb què s’aborda aquesta efemèride no és només històrica. A partir de l’ús que es pugui fer d’aquests materials d’ara en endavant, es pretén donar un missatge de futur i de continuïtat d’aquest llegat per mantenir-lo viu. N’és el comissari Jaume Ayats i ha estat produïda pel Departament de Cultura amb documentació de l’Abadia de Montserrat, del Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC), de l’Univers Patxot (DIBA) i de l’Istituto Centrale per i Beni Sonori ed Audiovisivi (ICBSA).
