El massís de Cadiretes, també conegut amb el nom d'Ardenya o de Sant Grau, es troba situat a la zona d'intersecció de les comarques del Gironès, el Baix Empordà i la Selva, en aquestes dues últimes a la seva façana litoral. En relació als municipis, s'estén pels termes de Llagostera, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d'Aro, Caldes de Malavella, Lloret de Mar, Tossa de Mar i Vidreres. Del conjunt de l'àrea, una bona part -3.223 ha- ha estat inclosa dins del Pla d'Espais d'Interès Natural elaborat pel govern de Catalunya, raó per la qual gaudeix d'una protecció bàsica.

Les característiques granítiques del massís i el seu caràcter costaner, atorguen al paisatge d'aquesta zona una singular bellesa. Llur localització, així mateix, esdevé un important valor afegit a les seves qualitats ambientals. No debades l'àrea es troba al bell mig de la Costa Brava, en un context territorial profundament transformat per l'actuació urbanística i l'emplaçament d'infraestructures. Al nord, el massís de Cadiretes es troba limitat per la vall d'Aro, franja principal d'accés a nuclis turístics de primer ordre com Sant Feliu de Guíxols, Platja d'Aro o Palamós. Al sud, igualment, la zona arriba fins als municipis de Tossa de Mar i Lloret de Mar, poblacions també de gran renom si ens atenem a la seva capacitat d'atracció de visitants, sobretot durant els mesos d'estiu. Entremig del massís i a la banda litoral, hom hi emplaça diverses zones urbanitzades, que han estat excloses dels plans de protecció administratius. Entre aquestes hi destaquen les cales de Canyet, Salions i Giverola.

Pel que fa al relleu, el punt culminal s'assoleix al puig de Cadiretes, amb una alçada de 518 m. El segueixen el Montagut, amb 505 m, el puig Ventós -a l'extrem de llevant del massís-, amb 423 m, així com el Montclar i el puig de les Cols, ambdós de 417 m d'altura. Les petites valls i fondalades del massís es veuen solcades per torrents de règim típicament mediterrani. Tot i això, la naturalesa del terreny fa que es creïn surgències d'aigua durant tot l'any, fet que junt amb l'elevada humitat i les precipitacions provocades per l'efecte pantalla de les muntanyes enfront dels vents provinents de llevant, possibilita que s'apleguin al massís elements botànics i faunístics de clara afinitat atlàntica. L'alternança d'aquestes espècies de component centreeuropeu, enmig de comunitats genuïnament mediterrànies, és un dels principals atractius ecològics de la zona. Al marge dels petits còrrecs i rieranys que aboquen directament al mar, hom destaca, a la meitat sud, la xarxa de drenatge de la riera de Tossa, mentre que al nord té importància el Ridaura, malgrat que de seguida surt del massís per vertebrar el límit de l'espai constituït per la vall d'Aro.

La costa, amb un total de més de 6 km preservats, és particularment abrupta, cosa que ha possibilitat que s'hi arrecerin algunes espècies rellevants. La força de l'onatge i la netedat de les aigües permeten el desenvolupament de comunitats algals a fondàries considerables, situació aquesta ben contrària a la que es dóna, per exemple, a les properes illes Medes.

Per conèixer l'espai, hom suggereix prendre la sinuosa carretera que ens porta des de Sant Feliu de Guíxols fins a Tossa de Mar, i que travessa el massís de cap a cap per la seva franja litoral. Al llarg del transsecte, hom veurà alternar les zones edificades -fora dels límits de l'àmbit preservat- amb els sectors feréstegs i d'espadats marins. A l'alçada de la cala Salions, una carretera que va fins al poble de Llagostera ens convida a traspassar la muntanya cap a l'oest. Si la prenem ens portarà fins a l'ermita de Sant Grau, enmig d'un espai boscós des del qual es domina una magnífica panoràmica. Sant Baldiri, al terme de Santa Cristina d'Aro i junt al cim que porta el seu nom, és una ermita de construcció barroca de les que també es poden visitar, tot i que actualment es troba mig enderrocada.

Un altre lloc curiós és la zona de Pedralta, al límit entre els termes de Sant Feliu de Guíxols i Santa Cristina d'Aro. En aquest indret, a banda d'una excel.lent perspectiva de tota la vall del Ridaura, hom contempla una bona representació del paisatge característic del massís, on els boscos de sureres es barregen enmig d'un conjunt de blocs granítics modelats pels agents erosius. D'entre aquests, en destaca espectacularment un de grans dimensions (6 m de llarg, 4 m d'ample i 3,5 m d'alt) i de més de 30 tones de pes, que es manté en basculant equilibri sobre una base de 10 m d'alçària. Així mateix, un seguit de recorreguts aptes per fer a peu ens permeten accedir al capdamunt dels cims del Montclar, el Montagut i Cadiretes, tots amb una esplèndida vista del conjunt del massís i de la Mediterrània.

Una de les principals amenaces que avui en dia afecten Cadiretes és l'elevada pressió humana que pateix. La seva contextualització en una àrea de forta tradició turística comporta problemes d'alteració de les seves comunitats naturals, tan terrestres com marines. Tant de bo que la justa valoració d'aquest atractiu ambiental com a complement a l'oferta turística dels municipis de la zona, serveixi per regular i reconduir les activitats lúdiques i de tota mena que es desenvolupen en aquests bonics paratges de la Costa Brava.